Liderar des de l’escolta

“El silenci és el gran art de la conversa” William Hazlitt

Per liderar cal aprendre a escoltar. A escoltar de veritat, no a deixar posada la cara i endinsar-nos en els nostres propis pensaments. L’escolta entesa com un acte de generositat i entrega, en un clar interès per l’altre, la seva realitat i les seves motivacions.

Si en realitat liderar és servir, Hunter (2005), l’escolta és el vehicle principal per a un lideratge d’èxit, i no em refereixo només a liderar al teu equip o la teva família, es tracta també de liderar una reunió, o un projecte. Fes la prova, és paradoxal, però cert. Escolta més i millor, i t’ escoltaran a més a tu. Perquè no tractaràs de monopolitzar l’atenció de ningú, estaràs més relaxat i quan facis alguna aportació, tindrà més valor, perquè incorporarà del punt de vista de l’altre, perquè ho hauràs escoltat amb el cor. I l’altre, et valorarà més, i sense voler, moltes vegades, com que gairebé ningú escolta, acabarà dirigint-te el missatge a tu.

Tendim a associar l’escolta com un element passiu i la parla com una mostra de lideratge, però en canvi, i més en els temps que corren, on l’atenció és escassa i la informació excessiva, en els quals assistim a les reunions amb tota la tecnologia “a bord” i ens passem l’estona atenent de forma interrompuda als companys de la reunió, al mateix temps que responent e-mails al portàtil i missatges al mòbil. Avui més que mai, trobar algú que ens escolti de veritat, amb atenció plena, és un luxe, que cada vegada valorem més.

Perquè escoltar requereix silenciar la nostra ment, per a això hem de desactivar la tendència a respondre de manera ràpida i poc reflexiva. Perquè com ens recorda Covey (2003), la major part de les persones no escolten amb la intenció de comprendre, sinó per contestar. Ho filtrem tot a través dels nostres propis paradigmes, volem que ens comprenguin i les nostres converses es converteixen en monòlegs col·lectius. Però per ser compresos, primer hem de tractar de comprendre a l’altre.

I no diguem ja en contextos de certa agressivitat, davant els incontinents verbals o els agressors verbals, com ens recomana Estrella Montolío, (2020), el silenci és una bona estratègia defensiva, molt infravalorada en una cultura d’escampar paraules a dojo. Però els comentaris malvats es fan més evidents quan no troben ressò i les audiències de tot tipus gratifiquen a qui no perd la calma. Per tant, escoltar i mantenir-nos en silenci, lluny de ser una mostra de debilitat, es converteix en la nostra principal fortalesa.

Si la comunicació és l’aptitud més important de la vida, si en realitat tot problema és, en última instància, un problema de comunicació. I més en aquests temps, on prevalen les soft skills, el treball per projectes i l’agilitat. Llavors, com és que ens vam passar anys aprenent a parlar, a llegir i a escriure, però no dediquem temps a aprendre a escoltar? Com ens deia Ernest Hemingway, es necessiten dos anys per aprendre a parlar i seixanta per aprendre a callar. Si, com diu un famós proverbi àrab, Déu ens va donar una boca i dues orelles per escoltar el doble del que parlem, ¿com és que ens passem a el dia parlant i competint per l’atenció dels altres, en lloc de focalitzar-nos en la escolta?

Probablement perquè fer aquest canvi de mentalitat requereix un esforç important, i segur, perquè ho has provat poc.

En coaching i en tot líder coach, és molt important l’escolta empàtica, en la que t’esforces en provar d’entrar en el marc de referència de l’altre, tractant veure el món des del seu punt de vista, això requereix, escoltar sense filtres, sense prejudicis. Per això l’escolta empàtica, com ens diu Covey (2003), és un dipòsit enorme en el compte bancari emocional, profundament curativa i proporciona aire psicològic als altres.

Aquesta escolta conscient no és tan difícil, com escriu Rebecca Z. Shafir (2001) al llibre de L’art d’escoltar. Aprendre a escoltar és aprendre a estimar. L’escolta conscient no és més que la sinergia que s’obté a partir de tres factors: relaxació, concentració i ganes d’aprendre o d’entendre altres punts de vista. Escoltar amb el cor, el cos i la ment requereix un canvi d’actitud en la relació que establim amb el parlant: implica centrar-se en el procés d’escoltar, i no en el resultat.

Per escoltar empatitzant hem de tractar d’evitar comportaments que flueixen en nosaltres de forma natural: l’avaluació, tant quan estem d’acord com quan dissentim, el sondeig, que ocorre quan formulem preguntes partint del nostre propi marc de referència, i molt especialment, hem d’evitar el consell, basat en la nostra experiència, així com la interpretació, quan tractem de desxifrar a algú sobre la base dels nostres propis motius i conductes.

No en va, segons Covey (2003), deixar-se influir, és la clau per influir als altres. El cercle d’influència comença a expandir-se!

Llavors, quines conductes hem de fomentar? A més del silenci, ens ajuda practicar la confirmació, sense valoració ni crítica, es tracta de retornar la informació, sense afegir res del nostre costat, simplement confirmant. També ens servirà fer servir la paràfrasi, repetir o resumir el missatge de l’altre per augmentar la claredat i facilitar la reflexió.

Tant de bo amb aquest article hagis pres consciència que per ser un bon líder, cal saber escoltar, i que per ser escoltat, cal començar escoltant, amb les orelles, però també amb el cor. Doncs a la fi, és més fàcil liderar des de l’escolta que des de la paraula. Prova-ho, no tens res a perdre.

Hunter, J. C. (2005) La Paradoja. Un relato sobre la verdadera esencia de liderazgo. Barcelona: Empresa Activa.  

Covey, S. R. (2003). Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva. Buenos Aires: Paidós.

Montolío, Estrella (10 de marzo de 2020). Vivir entre conversaciones superficiales crea malestar físico. La Vanguardia. Shafir, Rebecca Z. (2001). El arte de escuchar. Aprender a escuchar es aprender a amar. Barcelona: Grijalbo.